Història
Missió, Visió i Valors
Drac, Diables i Gegants de La Sagrera parteix del fet que la Cultura Popular Tradicional Catalana constitueix un motiu de participació ciutadana, on emergeixen valors, tradicions, memòria històrica i costums que passen de generació en generació per convertir-se en un veritable patrimoni etnològic. És per aquest motiu que exerceix de mecanisme d’alt nivell per la formació, desenvolupament i preservació dels valors identitaris d’una societat. Considerem de vital importància la promoció i potenciació dels costums, hàbits, formes de vida del passat conscienciant el nostre entorn i els actors socials que si vinculen per a una autorealització de la societat com a factor de desenvolupament. Tot això des d’una vessant innovadora i no ancorada en el passat. Adaptant-nos als reptes de futur.
Som una entitat sense ànim de lucre que té per finalitat la promoció i la transmissió de tradicions històriques de la Cultura Popular Tradicional Catalana, particularment les referents al món del foc i al fet geganter. Tot i representar un territori determinat, aquest no té caràcter centralista, sinó que projectem les nostres actuacions i activitats dins i fora del barri de La Sagrera i de la ciutat de Barcelona, mitjançant la difusió d’actes i esdeveniments i el treball en xarxa amb altres entitats de la cultura popular i tradicional catalana. Pretenem fer créixer el coneixement, la participació ciutadana i l’arrelament cultural i fer-ne d’ell l’eix vertebrador per a la integració social.
Drac, Diables i Gegants de La Sagrera basa el seu desenvolupament en valors que fomenten el creixement personal i social a través de la Cultura Popular i Tradicional Catalana com a eina vehicular. Amb un posicionament apartidista, Drac, Diables i Gegants de La Sagrera aposta pel treball en equip i la creació en xarxa com a base per al bon funcionament de totes les peces que la formen. Afavorint i valorant accions que fomentin la cohesió entre persones i entitats, la tolerància i el respecte. L’entitat es caracteritza per ser una entitat creativa i innovadora amb visió crítica i reflexiva amb l’entorn en el qual es desenvolupa.
Però anem a pams! Tradició històrica?
Sí. La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l’any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació́ de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc.
Cal considerar-lo un entremès, ja que aquest tipus d'actuació es feia entre plat i plat en els àpats de la noblesa a l’edat mitjana. Pertany a aquells balls que s’anomenen “parlats”, tots ells amb un contingut dramatúrgic. La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus, a les processons religioses com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. Els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el públic assistent obrint pas a la processó. Trobem la figura del diable o diablot en l’origen de tots els balls parlats.
És un personatge que no té a veure amb l’obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l’obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa i que tothom espera amb delit. Partint d’un personatge que cada cop pren més protagonisme i que va arribar a superar l’expectativa de l’obra original, quedà la part del diable com la més popular.
A La Sagrera, però, és des de 1982 que tenim constància que hi ha una colla de Diables.
Aquesta ha anat creixent i modificant-se al mateix temps que canviava el barri.
L’origen de tot plegat sorgia com a part del projecte de dinamització del tècnic de joventut del barri de La Sagrera per integrar joves drogodependents de la zona de les vies en un grup social.
Els primers locals estaven situats als barracons que havien allotjat l’alumnat de l’Escola El Sagrer abans que es construís l’edifici de l’escola. Aquests es trobaven al carrer Garcilaso cantonada carrer Gran de La Sagrera, en el que avui en dia és el CAP La Sagrera.
L’any següent, el barri de La Sagrera acull la Segona Trobada de Diables de Barcelona. Amb 9 colles de diables de la ciutat. Ens acompanyen el Diables de la Barceloneta, especialment, que són els que ens van deixar els seus vestits de diable i forques per poder sortir perquè encara no en teníem com a colla.
L’original és exposat a Cracòvia d'ençà que la colla hi va anar a fer una exhibició el 1987. La rèplica que feia servir la colla, igual com l’original, és transportada entre quatre persones i té mobilitat aèria, una característica que la fa única arreu.
Paral·lelament, en els mateixos locals, un grup de joves estaven creant el que seria la primera peça d’imatgeria festiva d’estil xinès del repertori català. El que seria conegut com a Drac de La Sagrera i, posteriorment, el 1993, el Drac Volador de La Sagrera, que farà 9 metres de llargada.
Durant l’incendi de Sant Joan de 2016 al local, la figura va quedar molt malmesa i el 2017 se’n fa una rèplica amb un estil, materials i tècniques de construcció nous. Per les Festes de la Primavera ressorgeix com l’au Fènix.
L’any 1984, després de l’estrena del drac al seu primer correfoc es fusionen els dos grups, passant-se a dir Drac i Diables de La Sagrera. Nom que acompanyarà a l’entitat durant 30 anys.
Cap als volts de 1987 els barracons de joves s’han d’enderrocar i l’Administració proposa a les entitats que estan als barracons el trasllat al Centre Cívic La Sagrera. Serà la seva seu fins a l’octubre de 2017. Al novembre d'aquell mateix any ens traslladem a la Torre de La Sagrera com a entitat resident.
Amb alts i baixos i amb el suport de la direcció del centre cívic, l’estiu de 1992, coincidint amb el Xè Aniversari es construïa el Sagresaure de Barcelona a l’actual sala d’exposicions del centre cívic. Seria la primera bèstia de foc en forma de dinosaure del bestiari festiu i popular de Catalunya. Amb 3,5 metres d’alçada, 4 metres de llargada i 19 punts de foc. L’any 2011 la Dolors Sans en fa una rèplica en fibra de vidre i uns suports més adequats per una bèstia d’aquesta envergadura.
Ja més endavant, l’any 2006, amb un canvi generacional molt important a la colla, neix SagreSamba Percussió, un projecte nou que integra joves del barri i fusiona les noves tendències musicals amb tocs més potents d’arrel i afinació brasilera. Més tard, el 2010, seguint de prop les arts escèniques del carrer, s’introdueixen i fusionen altres corrents rítmiques que arriben a la nostra terra inserint el concepte als nostres actes de “SambaFocFusió”. Amb això es dota d’un millor diàleg entre les diferents arts que es creuen i el públic. SagreSamba Percussió ha actuat en llocs com la inauguració del Mundial d’Snow al Palau Sant Jordi, a la Fan Zone del FC Barcelona a la final de la Copa del Rei de futbol, a la final de la Copa del Rei de basquetbol, carnavals com el de Sitges (considerat entre els 10 millors carnavals del món), així com a festes i actes arreu del territori i al barri de La Sagrera.
L’any 2007, amb els fills i filles dels socis de la colla es crea la secció infantil de diables. Neixen el Diablons de La Sagrera.
L’any 2012, aprofitant la celebració del 30è Aniversari de la Colla, aquesta fa un gir d’obertura cap al barri i es dóna a conèixer muntant el Lipdub de La Sagrera.
Arribat el 2014 i abans de la dissolució total de la Colla Gegantera de La Sagrera, Drac i Diables de La Sagrera decideix fer-se càrrec de la Sagrerina i li és cedida juntament amb els dos capgrossos, la Rata i en Rocabruna. Amb aquests canvis, l’entitat passa a anomenar-se Drac, Diables i Gegants de La Sagrera.
A partir d’aquell moment l’entitat afegeix la geganta Sagrerina i els capgrossos Rocabruna i Rata al seu patrimoni d’imatgeria festiva i comença a treure-la activament per Festes Majors de La Sagrera, Festes de la Mercè, Carnestoltes, Reis, La Sagrera amb l'Aitor, la Marató de TV3, al naixement de la Colla Sardanista i a qualsevol acte de barri en el que pugui participar.
A més a més participa en trobades arreu de Catalunya. Té una llegenda que la vincula íntimament amb el barri i que s’explica en els conta-contes que organitza l’entitat al Centre Cívic de La Sagrera per donar-la a conèixer als més petits.
Aquesta secció ha donat un gir a la convivència dins l’entitat, ja que aglutina jovent i famílies senceres a la mateixa activitat.
Juntament amb l’arribada de la geganta a l’entitat neix la secció dels Sagrellers per poder omplir el buit de música popular tradicional catalana dins la colla i així poder acompanyar a les sortides de la Sagrerina. Són els principals promotors de les Matinades de Festes Majors de La Sagrera i participen a d’altres matinades com les de Sant Andreu o les de les Festes de la Mercè. És un grup que està format per grallers i tabalers, alguns d’ells novells, que estan en procés d’aprenentatge.
Tenen com a principal motivació fer-se amb un repertori variat i en el futur tocar el Ball de Gegants de la Sagrera. Una música pròpia per a la geganta i els capgrossos creada el desembre de l'any 2004 per Marc Timon per a 4 gralles.
Però la història no acaba aquí. L’any 2016 el Sagresaure és pare i neix la Sagresaureta, la bèstia infantil de la colla. Esdevé per fer dansar els nens i nenes de La Sagrera tant als cercaviles com als correfocs infantils.
El camí continua. Drac, Diables i Gegants de La Sagrera tot just comença una nova etapa. Apostant per la gestió cívica, participa de la gestió de l’equipament Casal de barri Torre de La Sagrera a través de la Federació Torre de La Sagrera. Teixint vincles amb les entitats del barri i aprofitant les sinergies que sorgeixin d’aquest nou equipament per fer créixer més, si cap, l’entitat.
Salut, Foc, Percussió i Fal·lera Gegantera!
Arnau Cristóbal, Drac, Diables i Gegants de La Sagrera